El Centre d’Art Amatller és un nou format d’espai expositiu que combina museografia i tecnologia d’última generació, com projeccions audiovisuals immersives i realitat virtual, per posar en valor de manera experimental continguts artístics, històrics i culturals.
L’equipament compta amb més de 1.250 metres quadrats de superfície i està ubicat a la Casa Amatller de Passeig de Gràcia, a la modernista “Mansana” de la Discòrdia.
El Centre d’Art Amatller és una iniciativa d’Amatller MUBA i es troba a l’antic jardí de la Casa Amatller, accedint-hi des del Passeig de Gràcia, creuant el vestíbul fins el pati de l’illa.
Des de la seva inauguració el passat mes de maig de 2023, ha creat i produït DRACS I MODERNISME, L’EXPERIÈNCIA IMMERSIVA, conjuntament amb la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, amb la direcció artística de LAYERS OF REALITY (lDEAL Barcelona) i, des d’aquest mes de febrer de 2024, acull SOROLLA, UNA NOVA DIMENSIÓ, l’experiència immersiva de l’ANY SOROLLA, produïda per LAYERS OF REALITY.
El 1891 l’Ajuntament va reduir les restriccions de Cerdà que uniformaven les façanes i que, segons Puig i Cadafalch, les feien semblar “nínxols de cementiris”. La Casa Amatller va ser la primera a trencar amb la línia imperant, i la van seguir les cases veïnes, la Lleó i Morera i la Batlló. La reforma de les tres cases seguint l’estil modernista es va oposar radicalment a la sobrietat dels antics edificis. El passeig de Gràcia es va transformar així en la icona de Barcelona.
En aquest context, els ciutadans discutien sobre quina de les tres façanes era la més bonica. Així que van batejar l’illa com la Mansana de la Discòrdia, en al·lusió al famós episodi de la mitologia grega en què el príncep Paris ha de triar quina de tres deesses és la més bonica i premiar-la amb una poma d’or.
La Casa Amatller, el primer edifici modernista de l’illa, va ser una de les obres més importants d’aquesta època. Dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de la família Amatller, aquesta casa singular es va convertir en un exemple de la nova estètica del Modernisme català. Altres edificis van seguir-ne l’exemple, com la Casa Batlló i la Casa Milà, dissenyades per Antoni Gaudí, o el Palau de la Música Catalana i la Casa Lleó i Morera, obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Tots ells són característics del Modernisme català pel seu ús d’elements decoratius florals i orgànics, així com per la seva atenció als detalls i l’ús de materials com el ferro forjat i la ceràmica.
UN PROJECTE DE
PARTNERS ARTÍSTICS
PARTNERS TECNOLÒGICS
COL·LABORADORS
